Professor d’història a la universitat d’Exeter i director de l’European Centre for Palestine Studies, Ilan Pappé és considerat per molts com el més prestigiós, a escala internacional, dels historiadors israelians. Incisiu, valent i compromès, Pappé està obligat a publicar les seves obres a l’estranger i a viure al seu país entre amenaces de mort, a causa de la seva contundent posició antisionista en el conflicte àrab-israelià.
Diagonal: Creus que la Naqba [l’expulsió de la població palestina després de la declaració de l’Estat d’Israel el 1948] és un episodi tancat o encara perdura fins als nostres dies?
Ilan Pappé: La Naqba ésun episodi que encara segueix obert, no persisteix de manera tan dramàtica com l’any 1967 però encara continua des de llavors. Entre els anys 1948 i 1967 la Naqba va continuar per als palestins que estaven vivint sota lleis israelianes, sobretot lleis militars molt opressives. Més de 36 pobles van ser arrasats, fet que va fer que la Naqba no acabés allà. Quan va esclatar la guerra el 1967, centenars de milers de palestins van ser expulsats de nou.
A més els palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza han estat subjectes a lleis militars similars a les que se’ls va imposar als palestins que es van quedar a Israel abans de 1967. I podem afirmar que totes aquestes lleis militars i aquesta forma d’opressió continua avui dia, incloent expulsions forçoses, detenció administrativa sense càrrecs ni judici, demolició contínua de cases i un llarg etcètera.
La gent ha de conviure amb aquest tipus d’abusos. Dins d’Israel dels palestins del nord i els palestins del sud són víctimes de les polítiques de judeització, que limiten el seu espai per viure, i fan que experimentin la Naqba l’any 2012. Per tant puc concloure que es tracta d’un procés que continua avui i que malauradament encara no ha acabat.
Per seguir llegint l’entrevista clica aquí
