Hem sabut que el President del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i el seu Vicepresident Javier Faus tenen intenció de realitzar una missió “diplomàtica i comercial” a Israel i Palestina els pròxims 21 a 23 de febrer. Els dos directius visitaran les ciutats de Tel Aviv, Jerusalem i Ramallah, on s’entrevistaran amb el President d’Israel Shimon Peres i el President de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) Mahmoud Abbas .
El BDS Catalunya i la resta de la xarxa RESCOP [2], que agrupa a 36 organitzacions de solidaritat amb Palestina de tot l’Estat espanyol, deplorem aquesta visita perquè només serveix als interessos d’Israel per presentar-se davant del món com unpaís “normal”. Malauradament, l’incompliment sistemàtic del Dret Internacional des de 1948 i les violacions constants i impunes dels Drets Humans del poble palestí fan que Israel no sigui un país “normal”. L’ocupació, la colonització i l’apartheid que Israel du a terme a Palestina des de 1948, no són polítiques pròpies d’un país “normal”.
El Barça ha mantingut tradicionalment en el conflicte israelià-palestí una posició “neutral” i “equidistant”, i s’ha esforçat en tenir bones relacions tant amb les autoritats israelianes com amb les palestines. En aquesta mateixa línia, també ha promogut i finançat activitats esportives conjuntes entre joves israelians i palestins, amb l’objectiu de contribuir a la “pau” i a la “coexistència” entre els dos pobles. La invitació del soldat israelià Gilad Shalit al Camp Nou el setembre de 2012, i posterior invitació -sota pressió popular- del futbolista de Gaza Mahmoud Sarsak va ser una altra mostra d’aquesta obsessiva voluntat de “neutralitat” i “equidistància” del club [3]. Però les activitats conjuntes entre palestins i israelians que deixen de banda el reconeixement dels drets fonamentals del poble palestí, només tenen un nom: normalització. La Campanya Palestina pel Boicot Acadèmic i Cultural a Israel (PACBI) ha definit la normalització en el context palestí i àrab com “la participació en qualsevol projecte, iniciativa o activitat, a Palestina o a nivell internacional, que busca (implícita o explícitament) ajuntar palestins (i/o àrabs) i israelians (persones o institucions) sense posar com a objectiu principal la resistència a i la denúncia de l’ocupació israeliana i de totes les formes de discriminació i opressió contra el poble palestí” [4].
El FC Barcelona demostra amb la seva política cap a Palestina que encara està atrapat en la lògica dels Acords d’Oslo de 1993 [5], que van donar un fort impuls a les activitats de normalització entre israelians i palestins, especialment durant els anys 90. Però dues dècades després de la signatura d’aquells acords, la dramàtica realitat a Palestina demostra que aquestes iniciatives de “pau” i “coexistència” han fracassat totalment, malgrat la quantitat ingent de diners que hi han dedicat les potències occidentals i el mateix Israel. La societat palestina ha anat entenent, amb el pas dels anys, que les activitats de normalització només han beneficiat a Israel, ja que li han permès continuar amb les seves polítiques il·legals mentre mostrava al món els seus suposats esforços per aconseguir la “pau”. Avui en dia, el rebuig del poble palestí a la normalització és immensament majoritari.
Sabent que només el reconeixement dels drets fonamentals del poble palestí portarà una pau justa a Palestina i inspirant-se en la lluita contra el règim sud-africà d’apartheid, més de 170 organitzacions de la societat civil palestina van llençar el 2005 una crida al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel [6] fins que aquest Estat: 1/ finalitzi l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs ocupades al juny de 1967 i destrueixi el Mur; 2/ reconegui els drets fonamentals de la ciutadania àrab-palestina d’Israel a una plena igualtat; i 3/ respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides. El boicot esportiu a Israel és una part essencial d’aquesta campanya internacional per la llibertat, la justícia i la igualtat.
Israel acollirà aquest mes de juny l‘Eurocopa Sub-21 de futbol. La UEFA estarà premiant així a un Estat que va destruir el camp de futbol de Gaza i va assassinar a quatre nens mentre jugaven a futbol, durant la darrera agressió militar contra la Franja; un Estat que empresona des de febrer de 2012 a dos futbolistes del club Al-Amari (Ramallah, Cisjordània) en condicions de detenció administrativa, és a dir sense càrrecs ni judici; un Estat que impedeix des de fa dècades la lliure mobilitat dels futbolistes palestins. Per tot això, més de 50 futbolistes que juguen en les principals lligues mundials, van condemnar la celebració d’aquest torneig a Israel donant suport a una carta promoguda per Frédéric Kanouté [7]. També s’ha llençat una campanya popular d’abast europeu anomenada “Targeta vermella a l’apartheid israelià”, que cada cop té més força [8]. Fins i tot les autoritats palestines s’han afegit recentment a la petició de que aquest torneig no es faci a Israel [9].
Per tot el que hem exposat en aquesta carta, El BDS Catalunya i la resta de la RESCOP exigim al F.C. Barcelona que posi fi a totes les activitats de normalització que du a terme i a l’equidistància que manté entre la potència ocupant israeliana i el poble ocupat palestí. Així mateix demanem al club que respongui a la crida de la societat civil palestina i trenqui totes les seves relacions amb les institucions israelianes. Aquesta és la millor contribució que pot fer el Barça a una pau justa a Palestina.
BDS Catalunya
Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP)
Per saber-ne més fes click aquí
[1] “Rosell viajará a Israel y Palestina en misión diplomática y comercial”
[2] Definició de “normalització” segons PACBI
http://pacbi.org/etemplate.php?id=1749
