Article escrit per: Xavier Alcalde
Publicat originalment a El bloc del curs d’Esperanto
A Sudàfrica durant el règim d’apartheid es va fer un boicot cultural, esportiu, econòmic, social i polític a nivell internacional. Per citar només un exemple, el 1989 el campió del món de la distància de 100 kilòmetres, Domingo Catalán, va ser suspés de per vida per haver anat a fer una competició a Sudàfrica. Evidentment, a nivell personal, el gran atleta català no recolzava el govern racista. Hi va anar a una cursa ben pagada en un esport sense prou reconeixement i on normalment els corredors són amateurs. Tot i així, es va considerar que la conducta de l’ultramaratoneta significava rentar la imatge de les polítiques sudafricanes i va ser castigada.
Actualment existeix un règim d’apartheid en un altre país, a Israel. Qui vulgui saber-ne els detalls jurídics, pot llegir l’informe el.laborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, o el darrer informe dels cònsuls de la Unió Europea, filtrat fa uns dies a la premsa. Per aquest motiu, els ciutadans palestins, així com israelians conscienciats, demanen a la comunitat internacional que segueixi l’exemple de Sudàfrica i participi en una campanya de boicot, desinversió i sancions, destinada a que Israel compleixi amb la legalitat internacional. És en el marc d’aquesta campanya que s’està demanant el canvi de seu de dos congressos internacionals esperantistes, que tenen previst fer-se a Israel durant el 2013.
Es pretèn així evitar el que es coneix com a normalització; és a dir, que mitjançant els intercanvis i les activitats culturals, sembli normal la situació actual sobre el terreny, els fets consumats de la colonització i l’apartheid, la vulneració sistemàtica dels drets humans i l’ocupació dels territoris palestins. Donat que es considera que tant l’esperanto com el boicot són eines de pau i de noviolència, el que s’intenta és actuar en l’espai de l’opinió pública internacional. En aquest sentit i per als qui no hi estiguin familiaritzats, recomanem el llibre d’Aldo Capitini, “El mètode de la noviolència”, disponible també en esperanto.
En el fons, potser no es tracta més que de l’antic (i probablement perenne) debat sobre el significat de la neutralitat de l’esperanto, al que ja li hem dedicat alguna altra reflexió. Ja als anys 1930s i com ha documentat, entre d’altres, Ulrich Lins a La Danĝera Lingvo, una certa interpretació de la neutralitat política portà a una part dels esperantistes alemanys a col.laborar amb el règim hitlerià. D’altra banda, el 1968 tenia lloc a Madrid un Congrès Universal d’esperanto, inaugurat per Manuel Fraga i que només provocà a tímides protestes per part de la comunitat esperantista internacional. Des del punt de vista del boicot que ens demanen ara els palestins, la reflexió que ens invaeix sembla obligada: tant de bo els esperantistes d’arreu del món s’haguessin aixecat llavors contra el règim de Franco!
La petició o alvoko, està disponible en esperanto, català i altres llengües aquí.
Per seguir-los a twitter : @cursdesperanto
