Felipe Daza / / NOVACT obre la seva àrea d’acció a la regió de l’Est d’Europa i Caucas. Una regió que ha viscut algunes de les revolucions noviolentes més massives i eficaces dels darrers anys. Per exemple, el moviment Otpor contra Milosevic el 2000 (Sèrbia), la revolució Rosa contra la corrupció política del president Eduard Shvardnadze el 2003 (Geòrgia) i la revolució Taronja contra el frau electoral de les eleccions presidencials de 2004 (Ucraïna).
Malgrat una clara influència exterior, avui, aquells que van ocupar les places són conscients del seu paper en la societat civil i la importància de desenvolupar canvis estructurals en la societat que passin per l’autoorganització i el desenvolupament d’una cultura democràtica basada en la confiança i la tolerància entre els seus ciutadans i ciutadanes.
En aquest marc, el passat 7 d’octubre NOVACT va participar en una trobada de joves activistes a Chernivtsi, al sud-oest d’Ucraïna, per identificar potencials partners. Un d’ells ha estat el grup OPORA format per activistes i organitzadors de la revolució Taronja. Grygorii Sorochan, un dels coordinadors d’OPORA a la regió de Chernivtsi, ens brinda aquesta entrevista.
Qui ets i quina és la teva posició?
Sóc Grygorii de Chernivtsi, una ciutat a l’oest d’Ucraïna. Sóc un activista de la de la xarxa ucraïnesa OPORA. Traduït a l’anglès és una cosa semblant a la base i sembla que traduït a l’àrab és Al-Qaida . No teníem ni idea, però sembla que és aquesta la traducció .
Què va passar a Ucraïna el 2004 ?
Per parlar sobre el que va passar en aquests anys, he de fer-ho a través de la meva experiència. En aquella època era estudiant d’últim curs a la universitat. En aquell període els ciutadans d’Ucraïna havíem de triar entre dues opcions: orientar-se cap al model de Rússia o bé apropar-nos a la Unió Europea i els valors de la civilització occidental. Tot estava basat en expectatives d’acord amb els diferents grups de poder a Ucraïna. Aquesta decisió s’havia de prendre a través de les eleccions de 2004 .
La majoria dels ciutadans/nes volien prendre l’opció europea, així que els sectors pro-russos van intentar influir en aquest posicionament i fins i tot alguns grups van afirmar que la decisió de la majoria no era suficient per apropar-se a la Unió Europea.
La situació va portar un flagrant frau electoral que donava la victòria al candidat pro-rus Viktor Yanukovych . Això va desencadenar la Revolució Taronja. Encara que ara en diem revolució entre cometes. No era una revolució , sinó una cosa així com una expressió d’un sector important de la població, no de tot el país.
Després d’un temps hem entès que la Revolució Taronja no va ser suficient. Hem de treballar més i és per aquesta raó actualment segueixo treballant per fer d’aquest país un lloc millor.
Quins motius et van portar a unir-te a la Revolució Taronja?
Com he comentat, era estudiant de cinquè curs a la universitat i, encara que estava interessat en política, era un ciutadà comú d’Ucraïna. Quan tot va començar , vaig conèixer un activista de la meva edat. Era un activista del grup PORA [és el moment], el moment de fer alguna cosa.
Em vaig interessar per aquest grup i al cap d’uns dies vaig organitzar una reunió en una petita ciutat de la regió de Chernivtsi per informar la gent de la situació i del que podria passar durant les eleccions. Vaig anar amb ells i vaig formar part d’aquestes activitats, però en el camí de tornada la policia ens va aturar durant diverses hores per ordre directa d’un líder polític local. Un xoc per mi perquè era un ciutadà normal, no estava fent res, només estava repartint pamflets amb informació no molt radical. A partir d’aquell moment, vaig començar a ser més actiu en l’organització. Vaig ser observador en les eleccions de la meva ciutat i en altres llocs del sud del país. Després de 2004, aquest grup es va reorganitzar a la xarxa civil OPORA i des d’aquest moment treballo en ella.
Quin tipus de gent va prendre els carrers ?
Bàsicament gent jove, de la meva edat. Entre 18 i 23 anys. Avui són ells els que formen part d’OPORA. Ens vam fer amics, i després de 10 anys de treball cada vegada estem més units.
Durant aquest temps hem parlat amb gent de diferents edats. No obstant això, amb la generació dels nostres pares és difícil parlar, perquè han viscut en l’època de la Unió Soviètica i això els ha influït molt.
Quina és la conclusió principal de la Revolució Taronja?
Els dos mesos de treball no van ser suficients, no va ser suficient prendre les places, no va ser suficient expressar la nostra elecció i no van ser suficient les eleccions per aconseguir la democràcia. No hem de ser només actius durant les eleccions, o en els moments de més tensió política, hem de ser actius sempre, cada dia. El problema va ser que la gent va estar als carrers durant un mes, i després van tornar a casa i no van fer res. Es van quedar esperant que algú fes alguna cosa per ells. Quan va ser evident que Iúsxenko no podia millorar la situació, hi va haver una frustració col·lectiva.
El 2010, Viktor Yanukovych, l’oponent de Iúsxenko a 2004, va ser elegit president i es va prendre la revenja cap a tot el sistema. I honestament, va ser elegit en una eleccions netes. OPORA va realitzar l’observació electoral d’aquest procés i podem dir que va ser un procés “net”.
La Revolució Taronja és considerada una de les revolucions noviolentes més importants, però què pensa avui la gent al carrer sobre la no-violència?
Per als ucraïnesos/eses els moviments noviolents eren una cosa nova perquè no teníem pràctica. Aquestes tàctiques van ser portades des de fora. Igual que nosaltres, existien altres grups que van treballar contra el frau electoral en altres esferes, però al final estàvem tots coordinats . Abans dels esdeveniments de 2004, es van organitzar diferents formacions en tàctiques noviolentes i ens coordinarem principalment amb els moviments noviolents Otpor de Sèrbia i Camara. Però , també existia una por a que les coses fossin malament. La policia estava llista per utilitzar les armes.
Tot i això, l’acció noviolenta va ser reeixida per dos motius: d’una banda, va ser massiva , crec que si hi hagués hagut menys gent al carrer, la policia hagués utilitzat la violència. I per altra banda, el nivell d’organització de la gent a Kíev i en altres ciutats del país era molt alt. Alguns participaven en les accions en els seus pobles i, l’endemà, participaven en les manifestacions de Kíev. Aquests esdeveniments van mostrar als ucraïnesos/eses que la gent pot influir en els canvis polítics, no a través del poder i el govern, sinó a través de l’autoorganització popular.
Ara, a Ucraïna les accions noviolentes continuen, encara que no són massives com el 2004.
Quins són els principals reptes de la societat civil ucraïnesa?
El principal objectiu és millorar la qualitat de vida, encara que no impliqui democràcia. Per això, alguns grups estarien a favor de “mà dura”. Els ucraïnesos/eses no viuen molt bé si els comparem amb els estàndards europeus.
Avui, Ucraïna es troba en una situació d’elecció, estem entre dos blocs. Però es diu que no és bo triar entre una cosa o una altra , ja que hi ha persones que tenen bona relació amb Rússia i volen, també , tenir bones relacions amb els EUA. El problema és que no som un país fort per poder decidir unilateralment i , a més , Rússia està exercint una gran influència perquè al novembre es decideix l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea, a Vilnius (Lituània). Està posant en marxa a l’església ortodoxa, a grups radicals, a mitjans de comunicació i una estratègia de relacions públiques per influir en els grups ucraïnesos. En termes econòmics, per exemple, no permeten vehicles ucraïnesos entrar a Rússia amb productes del nostre país, hi ha un conflicte pel recurs del gas, etc.
En aquest marc quin és el paper i l’objectiu d’OPORA?
Treballem en diferents esferes. La principal és observació electoral, però també treballem en educació. En el tema de l’elecció entre el model rus o el de l’Unió Europea, el nostre objectiu és activar als joves i crear ments obertes, usant diferents instruments per crear joves líders. Creiem que com més gent d’aquest tipus tinguem, millor serà el nostre país, millor serà la decisió presa .
Quins plans teniu per les eleccions presidencials ?
Anem a observar-les de forma àmplia i monitoritzar la conducta dels partits polítics .
Quin tipus de relacions de solidaritat voleu establir amb organitzacions de la societat civil europea i altres regions del món?
En la mesura que OPORA és una organització gos-guardià de la societat, estem molt interessats en Europa. Així, de moment, estem treballant amb xarxes en Polònia. També estem interessats en comunicar-nos amb organitzacions de Turquia i Geòrgia, per les seves experiències.
La cultura i literatura eslava és coneguda per saber somiar, m’agradaria saber quin és el seu somni per a Ucraïna?
Depèn del període i el tipus de canvi de què parlem. En termes econòmics, en 10 anys vull veure a Ucraïna com a Turquia: un país que ha tingut un gran desenvolupament. En termes de qualitat de vida, com els estats del nord d’Europa. En termes culturals, vull veure Ucraïna tal com és avui. Tenim una cultura rica i no vull canviar com en altres països, on s’ha perdut aquest component cultural. Si parlem de llibertat, vull veure a una Ucraïna més democràtica, però no només a nivell d’eleccions, sinó amb persones que s’organitzen a nivell local i nacional per resoldre els seus problemes. Els problemes se solucionen des de l’arrel, no des de dalt.
Per tant, el meu somni per a Ucraïna és l’autoorganització, estructures locals i solució de problemes de baix a dalt. És un repte per a nosaltres trobar l’entesa entre veïns i veïnes, i que s’organitzin en comunitats per resoldre els seus propis problemes. A Ucraïna la gent va perdre aquesta oportunitat i hem de recuperar-la.
