Aquestes són les paraules de la Mona Ahmad al-Shawa, la coordinadora de la Unitat de Drets de la Dona al Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR en les seves sigles en anglès), mare i habitant de la Franja de Gaza.
Fins avui, dimecres 23 de juliol, hi ha més de 600 palestins morts per l’ofensiva israeliana anomenada “Marge Protector”, dels quals almenys 443 eren civils. Segons les dades de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), més de 3.500 persones han resultat ferides i 117.000 han estat desplaçades i allotjades en 80 escoles de la UNRWA.
“Com a mare, jo no sé què dir als meus fills quan em pregunten si estem en un lloc segur, no hi ha cap lloc segur a Gaza ara mateix”, explica Mona amb la veu trencada. La seva preocupació està més que justificada, ja que en els dos últims dies, Israel ha matat a una mitjana d’un nen cada hora, segons l’OCHA.
A més d’aquesta estadística horrible recordar que la franja de Gaza, que es troba sota un bloqueig il·legal imposat per Israel des de fa més de 7 anys, és una de les zones més poblades del món, els seus 360 quilòmetres quadrats alberguen al voltant de 1,5 milions de palestins, dels quals 1,1 milions són refugiats. Literalment no hi ha un lloc segur on anar a Gaza: els hospitals són objectiu dels bombardejos, les escoles de l’ ACNUR estan sobrecarregades… les persones es reuneixen amb les seves famílies a les cases, fora dels hospitals i fins i tot als carrers. Israel està atacant cases i zones residencials a la recerca de suposats militants de Hamàs. Fins ara, Israel ha destruït 530 habitatges, incloent molts edificis de diversos pisos, causant víctimes civils i el desplaçament dels supervivents. En l’últim parell de dies, l’exèrcit israelià ha matat a més de 120 civils i gairebé esborrat a 5 famílies, 36 éssers humans, la majoria d’ells nens i nenes.
“La part més indignant és el silenci de la comunitat internacional. Ells saben que Israel està cometent crims de guerra i no estan fent res, ja va passar durant l’operació Plom Fos, i passarà ara de nou, no hi ha justícia per als palestins. Per a què tots aquests documents? Per a què tots aquests informes? Què va passar amb l’informe Goldstone? Sentim el suport de tot el món a partir de les persones, la societat civil, i això ens ajuda i ens dóna força per seguir resistint, però el silenci dels governs ens està matant”.
La resposta donada per la comunitat internacional, principalment de la Unió Europea i els Estats Units a la massacre que Israel està cometent a Gaza és vergonyoss, fins i tot insultant. Ahir, la UE va emetre una declaració condemnant enèrgicament el llançament indiscriminat de coets per part de Hamàs a Israel, qualificant-los com actes criminals i injustificables i reafirmant el dret d’Israel a l’autodefensa. Sembla que han oblidat que no hi ha una guerra aquí, no hi ha costats iguals, no hi ha dos exèrcits enfrontats, hi ha una força d’ocupació, bombardejos i massacres a un poble ocupat que, insisteixo, han estat vivint sota un bloqueig il·legal durant més de 7 anys. I no, Israel no té dret a la legítima defensa segons el dret internacional. Citant Noura Erakat, de Jaddaliyya “un Estat no pot exercir simultàniament el control del territori que ocupa i atacar militarment aquest territori amb la justificació de que és “estranger ” i de que planteja una amenaça a la seguretat nacional exògena”. Sembla que la UE podria necessitar nous assessors legals…
De moment, mentre que la UE i els Estats Units segueixen reforçant Israel, una parlamentaria israeliana, Ayelet Shake, va declarar que “tots ells són els nostres enemics i la seva sang ha d’estar a les nostres mans. Això també s’aplica a les mares dels terroristes morts ” i el Dr. Mordechai Kedar, acadèmic israelià de literatura àrab i professor a la Universitat de Bar-Ilan, va declarar que violar les esposes i mares de combatents palestins dissuadiria atacs. La Resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides UNSCR 1820 afirma que la violació i altres formes de violència sexual poden constituir crims de guerra, crims de lesa humanitat o un acte constitutiu respecte al genocidi i la sanció específica per l’Estat ha de ser considerades en imposar “selectives i graduals” mesures contra les faccions en guerra que van cometre violació i altres formes de violència contra les dones i les nenes.
Així doncs, per entendre’ns… Els acadèmics i parlamentaris israelians estan incitant obertament a cometre actes que podrien ser considerats com a crims de guerra i la resposta de l’ONU, la UE i EUA reforça el seu suport a Israel en base al seu suposat dret a l’autodefensa?
Com creus que la Mona se sent llegint aquests comentaris? Com la pretens que ella segueixi confiant en la comunitat internacional i els seus acords de pau esbiaixats i d’alto el foc? Com?
Aquesta matança ha de parar. La comunitat internacional s’ha de treure la bena dels ulls i començar a ser coherents i compatibles amb els drets humans i el dret internacional. Han de deixar de jugar al voltant dels seus interessos econòmics i polítics i complir amb la seva responsabilitat de protegir en virtut del DIH.
Prou de massacres, prou ocupació i bloqueig. El silenci és complicitat.
A la Mona, i a totes les dones palestines valentes. El seu compromís pels drets humans, la igualtat i la justícia són notables i un exemple de dignitat i humanitat per a tots nosaltres. Gràcies per seguir ensenyant-nos vida a la resta del món cada dia.
