Dissabte 24 de gener del 2015, El Caire, Egipte. Una dona jau a terra, al carrer, inconscient. Un company de partit intenta posar-la de peu, però no pot: un policia li va disparar una bala de perdigó poc després que comencés l’acte de commemoració a les víctimes de la Revolució Egípcia que fa 4 anys, com ella avui, van morir intentant exercir el seu dret a protestar. El seu nom era Shaima el Sabag, de 33 anys i mare d’un fill de 5.
Shaima el Sabag, activista egípcia assassinada per la policia el passat 24 de gener a El Caire. Al Youm Al Saabi/Reuters
Al costat de la Shaima s’hi havien congregat unes trenta persones més per homenatjar les 800 víctimes assassinades durant la revolució que esclatà fa quatre anys a la Plaça Tahrir i acabà amb el règim de Mubàrak. La Shaima i les seves companyes del partit Aliança Popular Socialista tenien previst col·locar unes corones de flors a Tahrir. Poc després de començar el que en tot moment va ser una protesta pacífica, la policia va aparèixer, disparant i perseguint les manifestants. Una d’aquestes bales, disparada a només 8 metres de distància, va ferir fatalment la Shaima, que morí poc després d’arribar a l’hospital.
Qui n’és el culpable? És evident: ho demostren totes les fotografies que van inundar les xarxes socials aquella mateixa nit. En algunes s’hi pot veure un policia apuntant clarament en direcció a les manifestants -entre elles, la Shaima -. D’altres mostren el que va passar a continuació: la Shaima a terra, ja ferida. Tot i així, des del Ministeri d’Interior s’ha negat qualsevol responsabilitat de la policia en els fets, assegurant que només s’havia utilitzat gas lacrimògen per dissuadir la protesta. Ha afirmat, a més, que els trets provenien d’un suposat grup d’”infiltrats”- segurament “terroristes”-, acusant-los a ells de posar en perill la seguretat de les activistes.
La Shaima va ser una de les primeres víctimes mortals dels actes de commemoració ciutadana del 25 de gener, però no l’única: la jornada va sumar un total de 18 morts i 50 ferits. Ja ho va dir la pròpia Shaima fa dos anys en un missatge a Twitter: “La història dirà que la nostra generació sabia més de màrtirs que de vius”. Avui, un filferro espinós encercla la Plaça Tahrir, acorralant-la, i recordant permanentment el perill que suposa manifestar-se a Egipte. Hi ha càmeres de videovigilància a cada semàfor, instal·lades tot just la setmana passada. Un paisatge que, juntament amb l’assassinat de la Shaima i de 18 persones més, reflexa que la situació actual d’Egipte no és gaire diferent a la de fa 4 anys, quan la revolució pretenia, precisament, acabar amb la impunitat de les forces de seguretat.
