Ecologistes en Acció, CGT i Coordinación Baladre van llançar fa unes setmanes una convocatòria oberta a organitzacions per mobilitzar la demanda d’Amnistia Social. El passat 18 de setembre es va realitzar la primera assemblea a Madrid amb la participació de prop de 20 col·lectius, entre els quals es trobava Novact.
La paraula amnistia “és un acte jurídic, normalment emanat del poder legislatiu, perquè una pluralitat d’individus que havien estat declarats culpables d’un delicte passen a considerar innocents per desaparició de la figura delictiva”.
Avui dia, les amnisties més conegudes són l’amnistia política i la fiscal, però l’amnistia que es planteja ara és l’amnistia social.
En els últims anys, moltes persones han estat perseguides, sancionades, fitxades per la policia i detingudes amb violència física per protestar davant d’un sistema econòmic totalitari i un Estat que reprimia els seus drets.
“¿Com pot una classe dirigent sense ofici ni benefici, silenciar totes aquestes persones? Amb la por. Volen paralitzar la protesta social difonent la por a les sancions desproporcionades, a les resposta violentes dels cossos de seguretat… I a final ens hem trobat en un món al revés on les víctimes són l’enemic mentre que els dolents s’han tornat els defensors de la seguretat ciutadana”, apunten des del grup impulsor de la iniciativa.
És exactament en aquest context que neix la necessitat d’una Amnistia Social. “No demanem ni clemència ni indults. Reclamem i exigim justícia social perquè hem lluitat amb exemplaritat i per això cap persona mereix un càstig“, expliquen.
Aquesta Amnistia Social afectaria sobretot a les persones directament implicades en els episodis repressius viscuts des del primer dia del 15M: “lluites mineres i vagues generals, escraches i bloquejos de Parlament, marxes i desnonaments, vagues d’estudiants, passant per aquelles dutes a terme amb mètodes de lluita directa sense violència contra les persones, com són les concentracions, els talls de carreteres i polígons, en defensa del dret constitucional a un treball i un habitatge en dignitat”.
Perquè aquesta proposta es torni llei, es necessita la màxima difusió per part de tot tipus de col·lectius, plataformes, grups i assemblees que volen lluitar contra un Estat que reprimeix a aquelles persones que lluiten per drets econòmics, socials i culturals i drets civils i polítics.
La proposta passa per establir una referència unitària per reunir totes les persones implicades “en la lluita en defensa dels drets i les que van prendre la decisió de no acceptar amb resignació les polítiques genocides imposades des del poder sota una mateixa veu”.
