Photo by: Activestills – From: web Yesh Din
Després de més de vint anys, i de la resolució del Tribunal Suprem israelià del 2014, les 42 famílies de colons (240 persones a més d’unes 2.000 persones que els donaven suport) han estat evacuades i seran reubicats en una zona propera a l’actual assentament il·legal d’Amona, ja que estava construït en terra palestina privada, el “outpost” que no només el dret internacional considera il·legal, si no també el Govern israelià. En concret, l’article 8 (2)(b)(viii) de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional defineix “la transferència, directa o indirecta, de la Potencia ocupant de part de la seva pròpia població civil al territori que ocupa» com un crim de guerra. Israel va signar inicialment l’estatut, però més tard va declarar la seva intenció de no ratificar-ho. A més, la comunitat internacional considera que l’establiment d’assentaments israelians als territoris ocupats el 1967 són il·legals segons el dret internacional, no obstant això Israel manté que són compatibles, ja que no està d’acord que el Quart Conveni de Ginebra s’apliqui als territoris ocupats després de l’ofensiva dels Sis Dies del 1967.
De fet, el govern israelià va aprovar la construcció de 3.000 nous assentaments en terra privada palestina el passat 31 de gener, a la qual cosa nostra sòcia local israeliana Yesh Din ha presentat una demanda al Suprem. I dilluns passat 6 de Febrer la Knesset (el parlament israelià) ha legislava per primera vegada en la seva història sobre territori ocupat de Cisjordània per legalitzar retroactivament gairebé 4.000 habitatges de colons israelians en 53 outposts i colònies.
Fins al moment resideixen a Cisjordània de manera il·legal més de 400.000 colons en colònies israelianes, de les quals 94 són “outspost” que s’han començat a construir en els anys 90. Aquests outposts estan localitzats estratègicament en els veïnatges dels més de 120 assentaments que van ser aprovats per Israel, i que tenen com a objectiu final la completa annexió de tota Cisjordània, dividint fins al moment aquest territori palestí en 4 zones no connectades entre si, de nord a sud i d’est a oest. A causa d’això, els palestins sofreixen limitació de moviment, escassetat d’aigua i altres recursos, i tenen prohibit construir estructures de tot tipus. Aquestes restriccions es donen en més del 70% del territori de Cisjordània ocupada (en el qual l’Autoritat Palestina no té autoritat efectiva) definida durant els acords d’Oslo (i que seria temporal) com a àrea C, impactant en els drets d’aquesta població sempre en risc de desplaçament forçat.
No obstant això, tot i la pressió internacional, el govern de Netanyahu el 2011 ha introduït el que es coneix com a “política combinada” que suposa que les estructures construïdes en terra privada palestina siguin demolides, però que aquestes terres siguin posteriorment legalitzades i amb possibilitat de ser construïbles. Aquests avanços en la construcció d’assentaments a Cisjordània i la reubicació dels colons procedents de outspots a colònies il·legals suposa una violació greu del Dret Internacional i un obstacle per aconseguir una pau i justícia real i duradora a Palestina.
Per a més informació jurídica sobre les causes i conseqüències dels assentaments a Cisjordània, visiteu la web de la nostra sòcia israeliana Yes Din.
