Les eleccions d’avui a Israel poden ser el veritable ocàs per al govern de dretes de Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià que més temps ha ostentat el càrrec, després de més de 13 anys en poder. Però quin sentit tenen realment les eleccions a Israel per a la població palestina? Pot el poble palestí, després de més de 70 anys sota ocupació, entreveure un mínim d’esperança?
Setembre, 2019
Els acèrrims seguidors de Netanyahu afirmen que ha portat el país al progrés, amagant sota la màniga els seus escàndols de corrupció, mentre que els seus detractors diuen que ha frustrat les esperances de pau amb els palestins, ha destrossat la societat atacant a la minoria palestina en el 48 i s’ha omplert les seves butxaques i els de la seva família pels nombrosos escàndols de malversació dels diners públics.
No obstant això, el longeu mandatari pot estar arribant al seu final. Després de 5 mesos de crisi política, en aquests segons comicis, la societat israeliana es pregunta si encara està capacitat per poder continuar governant en coalició.
La religió i les polítiques socials estan sent l’espasa de Dàmocles en aquestes eleccions, però no ho estan sent ni Gaza ni l’Ocupació. I aquesta és la realitat tenint en compte que el conglomerat de partits polítics d’Israel -tant de dretes, com de centreesquerra, socialdemòcrates o laboristes- responen, majoritàriament, al bastió de la creació d’estat jueu: el sionisme.
Però Palestina sempre s’usa per al rèdit electoral israelià encara que una vegada asseguts als seients de la Knesset -Parlament israelià- res canviï ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini. Així, en plena campanya electoral Netanyahu va prometre, en cas de victòria, annexar un 30% de la Cisjordània ocupada, i més concretament la Vall del Jordà, una zona rica en recursos naturals i punt clau per continuar el somni sionista del Pla Jerusalem, – annexar tot el territori des de Jerusalem fins al Mar mort-. No content amb això, va afirmar que la seva victòria donaria “sobirania israeliana sobre tots els assentaments” (els quals en l’últim any han augmentat un 28%), tots ells il·legals de cara a la Comunitat Internacional.
Però l’Estat hebreu és expert en nedar contra corrent a la legalitat internacional i al respecte al Dret Internacional Humanitari i al Dret Internacional dels Drets Humans. El seu aliat etern, Estats Units, donarà suport a Israel hagi qui hi hagi al Govern, i amb aquesta basa, no s’hi juga. I en tota aquesta pel·lícula electoral, la Casa Blanca ja ha fet pública la seva idea per a la pau o “Pla del Segle” que bàsicament consistiria en un desemborsament econòmic a canvi de renunciar a la creació d’un futur estat palestí. Una altra agonia més per als partits polítics palestins.
La religió i les polítiques socials estan sent l’espasa de Dàmocles en
aquestes eleccions, però no ho estan sent ni Gaza ni l’Ocupació.
L’esperança pot sorgir, malgrat tot, de la població palestina amb ciutadania israeliana que pot acudir avui a les urnes. Els líders de la Llista Conjunta Àrab, diferents partits àrabs en coalició per aquestes eleccions criden a la ciutadania palestina dels territoris del 48 a votar. Els autobusos que circulen per les comunitats palestines de Galilea estan plens d’eslògans: “És temps de votar”. Ayman Odeh, dirigent de l’únic partit compost per israelians i palestins, i major representant de al voltant de 1.7 milions de ciutadans palestins d’Israel, – no oblidem que la població palestina a Israel suposa el 21% , sense comptar els palestins de Jerusalem, els quals només tenen permís de residència i als quals, per tant, se’ls nega el dret al vot- desborda optimisme animant al vot i assegurant que si arriben al 65% de població palestina que va a les urnes avui, acabaran amb l’extrema dreta. La Llista Conjunta Àrab és la tercera força del Parlament.
El primer ministre israelià ha promès fer que tots els assentaments il·legals a Cisjordània,
i més concretament a Hebron, formin part oficial d’Israel. Foto de Novact. HEBRÓN.
Mentrestant, a l’altra banda del mur, els palestins de Cisjordània per contra, no miraran avui perplexos a la televisió. El seu dia a dia continua controlat al mil·límetre per les forces d’ocupació. Els checkpoints per anar a classe, a la feina … Els permisos denegats per a acudir a Jerusalem per tractar un càncer, per realitzar una prova d’accés a la universitat, per visitar a aquesta altra part de la seva família que va quedar, simplement, a l’altre costat. La quotidianitat a Cisjordània la marquen les incursions militars, les detencions arbitràries, la violència diària i ja gairebé perpètua dels colons. Els palestins observen amb resignació la cita a les urnes.
I una mica més lluny … Gaza, amb més de 10 anys sota un bloqueig il·legal que manté als seus més de dos milions d’habitants en una crisi humanitària permanent. L’eterna moneda de canvi per treure rèdit en campanyes electorals: Gaza, “on tot val”. Durant la seva campanya, el líder del Likud, va dir que “el llançament de coets des de Gaza està fent inevitable una altra guerra”. Ja ha dictat sentència.
Mentre tot es negocia en taules electores i en fulls de ruta que mostrar a la comunitat internacional,
l’ocupació continua annexant terres palestines i desplaçant a la seva població de manera il·legal
i en contra de les resolucions de les Nacions Unides.
Les últimes enquestes donen que el partit Likud de Netanyahu s’enfronta a l’aliança opositora Blava i Blanca, dirigida pel seu excap militar Benny Gantz. Això vol dir que, qui guanyi les eleccions haurà de fer tractes amb partits més petits per assegurar una majoria a la Knesset i formar govern, el que no van aconseguir en els comicis de l’abril passat. Tres excaps de l’Exèrcit encapçalen l’aliança electoral que es diu de centre, per desbancar Netanyahu, un d’ells Benny Gantz, que fa menys de cinc anys va dirigir la guerra a Gaza, cobrant-se la vida de més de 2.000 palestins.
I entre militars esta el joc. Passi el que passi, Israel continua mantenint la seva política d’estatus quo – mentre tot es negocia en taules electores i en fulls de ruta que mostrar a la comunitat internacional- l’ocupació continua annexant terres palestines i desplaçant a la seva població de manera il·legal i en contra de les resolucions de les Nacions Unides. Tan sols el 2018, i d’acord amb les dades llançades per l’Oficina Central israeliana d’estadística (CBS), els assentaments il·legals a la Cisjordània ocupada van augmentar un 28%. Segons dades de l’agència de notícies oficial palestina, de gener a octubre de 2018, 908 menors palestins van ser arrestats i 270 romanen encara en centres de detenció israelians. El Centre Palestí de Drets Humans a Gaza, va publicar en el seu informe sobre violacions de drets humans a Palestina que 302 palestins, 242 d’ells civils, van ser assassinats en l’últim any a mans de l’exèrcit israelià i dels colons, i més de 10.731 palestins i palestines van resultar ferits.
Foto de Novact. GAZA
