Comunicat: Davant la criminalització de les ONGs d’ajuda humanitària i defensa dels drets humans a la Mediterrània

Barcelona, setembre de 2019

Des de 2017, la Unió Europea i els seus Estats membres mantenen una persecució sistemàtica a les ONG de rescat marítim a la Mediterrània, seguint així un deixant de penalització de l’ajuda humanitària a frontera iniciada el 2015. Open Arms, Proem Aid, Carola Rackete amb el seu vaixell Sea Watch 3, el Ocean Vicking de les ONG SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres (MSF), l’ONG alemanya Sea Watch i l’activista Helena Maleno estan sent la part visible i mediàtica d’una persecució amb greus conseqüències per als drets humans de les persones migrades. El blindatge de la frontera sud europea ha suposat la deixadesa de responsabilitat que els Estats haurien de mantenir amb el dret internacional i el dret humanitari, convertint-se així en còmplices directes de les morts a la Mediterrània. La cancel·lació de l’Operació Mare Nostrum, del Govern italià el 2014, va ser un primer pas. Del salvament s’ha passat al control. Dels drets, a la securitització.

Des de la cancel·lació de l’operació italiana Mare Nostrum el 2014 i la seva substitució per les operacions militars i securitàries de l’agència europea Frontex, les ONG de rescat han tingut un paper clau en el salvament de vides, el qual ha posat en escac el règim de no-assistència impulsat pels estats europeus. En conseqüència, aquestes ONGs han estat objecte d’una àmplia persecució política dirigida per agències de la UE i els seus estats membres, la qual ha pres forma d’intimidació, difamació i assetjament, però també criminalització, bloqueig i prohibicions de desembarcament, tal com va assenyalar l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2018).

Tots els estats europeus que es veuen afectats per les arribades irregulars per mar a la Mediterrània (Grècia, Itàlia, Malta i Espanya) han posat en marxa mesures per aturar les activitats de les ONG de rescat en els últims dos anys, inclòs la criminalització i l’amenaça (FRA, 2019). En conseqüència, la majoria de les embarcacions d’ONG involucrades en rescats a la Mediterrània entre 2016 i juny de 2019 no estaven operatives en aquesta última data, sent la persecució estatal la raó principal que les ha portat a aturar les seves activitats.

Per tot això des de NOVACT:

ASSENYALEM que és important contextualitzar aquesta persecució com un instrument més de la política migratòria europea per al segellat de les fronteres i la imposició d’un règim basat a impedir l’arribada de persones migrants i el seu accés a la protecció internacional. I DENUNCIEM la criminalització que estan patint les ONG d’ajuda humanitària i que treballen per la defensa dels Drets Humans.


DESTAQUEM que la criminalització de les persones defensores de drets humans, així com l’estreta col·laboració amb grups armats actualment investigats per crims contra la humanitat tal com és el cas de la Guàrdia Costanera Líbia, posa de manifest que les morts a les fronteres europees no són una “tragèdia” o una “catàstrofe,” com els i les dirigents europees insisteixen a repetir, sinó responsabilitat directa d’un règim migratori que es basa en la violació sistemàtica dels drets humans i els drets de les seves defensores.

DEMANEM:

    • Que s’impulsin polítiques internacionals que garanteixin els drets humans i el dret a la protecció internacional i protegeixin la vida de les persones migrants i refugiades.
    • Que els Estats tenen la responsabilitat de respectar les normes internacionals d’igualtat i no discriminació dels drets humans, i no transmetre discursos que incitin a l’odi i la discriminació per motiu d’origen.
    • 
Que s’estableixin de forma urgent rutes legals i segures que garanteixin el dret a l’asil i la protecció internacional.
    • Que els Estats de la Unió Europea assumeixin la responsabilitat de reprendre operacions de recerca i rescat en aigües del mediterrani. Els Estats han de reconèixer i donar suport a la tasca de salvament marítim que estan realitzant les ONG.
    • Que s’estableixin acords entre els estats europeus per fer efectius els desembarcaments en ports segurs.
    • Que els països que van adoptar el Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular apliquin les mesures acordades per protegir els drets humans de les persones migrant.