- Un nou informe publicat per el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Novact analitza el comerç d’armes de l’Estat espanyol que contribueix a generar inseguretat en el món i en països amb alts nivells de persones desplaçades per la força.
- “L’espiral de violència de l’Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres” també analitza els vincles entre els mecanismes que condueixen a la militarització de la Frontera Sud espanyola, que generen la violència estructural, cultural i directa a la qual s’enfronten les persones desplaçades per la força.
Des de 2004, la indústria militar espanyola ha ingressat 6.303 milions d’euros provinents de països en guerra o amb una preocupant situació de tensió. Des d’un altre punt de vista, 1 de cada 5 euros provinents de les exportacions d’armes espanyoles ha tingut com a destinació un país en guerra o en tensió, la qual cosa pot ser considerat de dubtosa legitimitat.
El nou informe publicat per el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Novact, “L’espiral de violència de l’Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres”, analitza la corresponsabilitat que concerneix a l’Estat espanyol en relació a les exportacions d’armament a països en situació de conflicte armat o que es troben especialment vulnerabilitat. El document mostra com la venda d’armes influeix en l’empitjorament de la situació de seguretat dels països importadors, la qual cosa té un impacte en les seves poblacions, que es veuen obligades a desplaçar-se per la força.
“Hi ha una alta probabilitat que les armes espanyoles estiguin sent utilitzades en contextos de conflicte armat o tensió, per a atemorir a la població civil. Darrere d’això trobem empreses militars i de seguretat que es beneficien d’exportar irresponsablement armes que poden ser usades contra els cossos i drets de la població civil, i tot això de connivència amb el govern d’Espanya”, apunta Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs i autor de l’informe.
Encara que, com apunta l’investigador, és molt difícil trobar o tenir accés a informes sobre l’ús de l’armament exportat per part de les forces armades dels països de destinació, “no és aventurat ni molt menys incorrecte assumir com a factible la suposició que les armes exportades per Espanya hagin estat usades en contextos de conflicte o tensió. Podem afirmar, per tant, que, durant els anys analitzats en aquest informe, la legislació vigent a Espanya en matèria d’exportació d’armament ha estat vulnerada de manera reiterada”.
D’altra banda, Espanya ha exportat armament a països dels quals a més de tenir coneixement que estaven en situació de conflicte armat, existien xifres rellevants de persones forçades a migrar. Les principals destinacions d’armes espanyoles que poden haver provocat refugiats i desplaçats són: l’Iraq, el Pakistan i Colòmbia, Mali, Filipines i Turquia. A ells afegim els flagrants casos d’exportacions d’armament als països bel·ligerants en la guerra de Iemen: l’Aràbia Saudita i EAU, i les que han tingut com a destinació el longeu conflicte entre Israel i Palestina.
Les persones desplaçades per la força per l’escalada de la violència a les seves regions i països d’origen, alimentada per les exportacions d’armes, troben en arribar a les portes d’Europa i d’Espanya fronteres militaritzades. “És així que les víctimes de la guerra passen ara a convertir-se en enemics, la fatal destinació dels quals és, davant l’atònita mirada de tots i la complicitat dels qui construeixen i mantenen els murs de la fortificació espanyola i europea, ser víctimes d’abusos, agressions, repressió i marginació i, en el pitjor dels casos, el fons de la mar Mediterrània”, alerten els investigadors en la publicació.
L’informe analitza les polítiques continuistes de gestió fronterera dutes a terme per l’Estat espanyol que mostren una militarització en augment i que són referents en el desplegament de les polítiques que constituiran la construcció de la “Europa Fortalesa”. Aquesta militarització és emprada com a mesura de contenció i intercepció dels processos migratoris a la Unió Europea amb la construcció de tanques i murs en els seus enclavaments al Nord d’Àfrica (Ceuta i Melilla). També ho és amb el desplegament de sistemes de vigilància fronterera com el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE). Es produeix també, una evolució cap al que serà l’externalització de fronteres, que comença amb el denominat “Pla Sud”, que estableix acords amb tercers països per a interceptar els moviments migratoris de manera que no arribin a territori europeu.
“Quants més murs construïm més difícils seran de derrocar, més ens allunyarem unes persones d’unes altres. Ens sentim més segures en una fortalesa? Ara més que mai les persones desplaçades porten amb si un missatge esquinçador: cada vegada més persones fugen de la violència i la desigualtat econòmica global. Emmurallar-nos és no permetre que el missatge ens arribi i per tant no mobilitzar-nos per a canviar la situació”, conclou la investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe, Ainhoa Ruiz Benedicto.
