L’informe “Diagnosi d’Extremismes Violents a Catalunya i recomanacions per la seva prevenció”, publicat per Novact en el marc de l’OPEV, analitza les formes que pren l’extremisme violent a Catalunya, quines són les causes i com poden abordar-se des d’una perspectiva comuna.
Una de les conclusions de l’informe apunta la necessitat d’incorporar la perspectiva de la societat civil i fer polítiques contextualitzades a la realitat local catalana per ajudar en la prevenció dels extremismes violents a la regió.
Barcelona, 24 de gener
En els últims anys els moviments extremistes violents, que fan bandera del racisme, l’ultranacionalisme i l’autoritarisme, estan guanyant popularitat i representació institucional a Europa. Utilitzen al seu servei les creences religioses i les diferències ètniques i ideològiques, per crear un discurs d’odi, distorsionat i simple, per tal de guanyar poder polític i actuar en contra dels drets humans i les llibertats fonamentals.
“Quan parlem d’extremismes violents, i sobretot de la seva prevenció, és important tenir en compte la complexitat i la multicausalitat d’aquest fenomen, ja que es pot utilitzar com un instrument de poder que pot servir per a la justificació de violències i vulneracions de drets i llibertats, sobretot sobre grups en rics de discriminació i racisme”, apunta la investigadora de Novact i autora de l’informe.
Novact, l’Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta, en el marc de l’OPEV (Observatori per a la Prevenció dels Extremismes Violents), publica l’informe “Diagnosi d’Extremismes Violents a Catalunya i recomanacions per la seva prevenció”. Un document que ofereix una anàlisi sobre quines són les formes que pren l’extremisme violent a Catalunya, les seves causes i com poden ser abordades de forma conjunta des de les institucions, l’acadèmia i la societat civil. La diagnosi és un punt de partida que proposa eixos d’acció local, que poden servir de base per a la consolidació d’un pla d’acció per la prevenció dels extremismes violents a escala estatal.
“Aquest document és el resultat d’una recerca localitzada, duta a terme a través d’una metodologia participativa amb el teixit associatiu i els col·lectius de base de diferents barris i poblacions catalanes”, destaca la investigadora i autora de la diagnosi. Afegeix també que “són els moviments i organitzacions de base els que tenen un paper clau en el disseny d’estratègies de prevenció exitoses, perquè són les que estan més a prop de la realitat que volem avaluar”.
La recerca s’ha dut a terme a través de més de 80 entrevistes i una metodologia participativa amb el teixit associatiu i col·lectius de base dels districtes de Nou Barris i Ciutat Vella, així com les viles de Tortosa i Ripoll.
En una de les seves principals conclusions identifica l’extrema dreta, el gihadisme violent i els delictes d’odi com les tres formes principals que pren l’extremisme violent en el context català.
En els últims anys, l’extrema dreta catalana s’ha concentrat al voltant de Vox, partit que a les últimes eleccions va duplicar els seus diputats a Catalunya i va aconseguir dos escons al Congrés. Pel que fa a l’extrema dreta, l’anàlisi remarca que, malgrat que els grups violents amb presència al carrer estan fragmentats i exerceixen la violència de forma desarticulada i semiesporàdica, cal fer front als espais d’impunitat i complicitat amb actors institucionals que legitimen el discurs d’odi d’aquests grups minoritaris i amplien el seu ressò a un públic cada vegada més ampli.
Pel que fa al gihadisme violent, l’informe subratlla que el 90% de les persones detingudes a Espanya per delictes relacionats amb el gihadisme han estat guiades per un agent de radicalització i tenien vincles socials previs amb persones vinculades al gihadisme. Per tant, en aquest sentit, és important entendre la radicalització violenta com un procés de socialització i com un fenomen d’escala local en els esforços de prevenció.
Els delictes d’odi son la tercera forma que prenen els extremismes violents a Catalunya i inclou múltiples fenòmens: racisme, xenofòbia, LGTBIQ+fòbia, aporofòbia, islamofòbia, misogínia i masclisme, menyspreu a persones amb diversitat funcional…. Segons l’informe, en tot l’estat Catalunya té la segona taxa més elevada de delictes d’odi per cada 100.000 habitants, superada només per Melilla. L’elevat nombre de casos està vinculat a què Catalunya és pionera en la lluita contra la infradenúncia. Malgrat que el 90% dels delictes d’odi no es denuncien, les xifres demostren que són un repte arreu de l’Estat. Sobretot per el que es refereix als delictes d’odi per islamofòbia, que han incrementat de 49 al 2014 a 547 al 2017.
Per altra banda, la diagnosi analitza també alguns dels factors que des de la societat civil es consideren potencialment conductors a l’extremisme violent, com poden ser les vulneracions de drets per part de l’Estat, especialment aquelles vinculades a la política antiterrorista i altres mesures securitàries, conflictes enquistats i greuges col·lectius o creixents desigualtats. Assenyala a més, que mai hi ha una única causa per als extremismes violents, sinó que la radicalització violenta és un procés de socialització multicausal i per comprendre’l és imprescindible parar atenció a com aquests factors afecten l’entorn social en l’àmbit local i a les persones a escala individual.
L’informe conclou que per prevenir els extremismes violents cal prendre una perspectiva que ens permeti anar més enllà de les violències que tradicionalment s’han considerat una amenaça per part de les institucions.
És clau que les institucions, l’acadèmia i la societat civil actuïn de manera conjunta y coordinada. El paper de les institucions ha de passar per adaptar les polítiques de prevenció a la realitat local i actuar com a proveïdores de narratives alternatives, a partir de les quals la societat pugui entendre i reaccionar davant l’escalada dels extremismes violents. Qualsevol projecte alternatiu d’èxit ha de referir-se a la realitat de cada context i ser conscient de quins son els temes transversals que impulsen el creixement d’aquest fenomen.
Per això cal remarcar la importància d’incloure totes les formes que pren l’extremisme violent en la política de prevenció i tenir en compte també les violències estructurals i culturals que sustenten els moviments extremistes violents, tractant de descobrir les violències que són invisibilitzades, normalitzades i inclòs legitimades pels actors estatals i governamentals.
Segons la investigadora, “aquesta diagnosi té per objectiu contribuir a generar un debat entre les institucions, l’acadèmia i la societat civil que ajudi a donar una resposta coordinada, comuna i eficaç en la construcció de narratives alternatives al discurs d’odi i en la prevenció dels extremismes violents”.
