Després de la seva adopció unànime pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 2011, molts estats, institucions multilaterals i empreses han mostrat el seu compromís amb la defensa dels Principis rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets humans (UNGPs) i el seu marc establert per a “protegir, respectar i remediar”. Tot i que s’ha explorat àmpliament la implementació pràctica dels UNGPs, fins i tot en relació amb la realització de la diligència deguda en matèria de drets humans en zones afectades per conflictes, les situacions d’ocupació, en particular, continuen tenint enfocaments inconsistents tant per part de les empreses com dels estats.
Aquesta incoherència s’agreuja amb l’entorn jurídic i administratiu ja difícil en els territoris ocupats, on les empreses no només han de tenir en compte el dret internacional dels drets humans (IHRL), sinó també el dret internacional humanitari (DIH), junt amb altres marcs, a l’hora d’avaluar les seves activitats i relacions comercials.
Tenint en compte els majors riscos d’abús a les zones afectades pel conflicte en general, juntament amb la prevalença de situacions d’ocupació administrades il·legalment i perllongades, és possible que les empreses siguin incapaces de mitigar els impactes negatius dels drets humans en entorns específics.
El present policy paper publicat per Al-Haq examina de prop tres situacions d’ocupació – Crimea, el Sàhara Occidental i els Territori Palestins Ocupats (OPT) – i les activitats de les empreses de l’estat ocupant així com d’altres empreses estrangeres presents en aquests territoris, i té com a objectiu extreure conclusions i recomanacions per a les empreses a l’hora de dur a terme una diligència deguda en drets humans per a operacions relacionades amb els territoris ocupats, a més d’identificar els riscos legals, financers, comercials i d’altres als quals poden estar exposades les empreses.
