A l’Afganistan s’ha produït un procés de privatització de la guerra i la seguretat sense precedents. Tot i així, la desestabilització i la violència continuen imperant al país, afavorint un negoci on la seguretat no és un bé públic, sinó un bé limitat als estrangers i afganesos rics. Un negoci, el dels exèrcits privats, que sobreviurà la retirada de les forces militars estrangeres previstes pel 2014.
NOVACT, en cooperació amb la Coalició Internacional Control PMSC, ha presentat els resultats de la investigació Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan. Exèrcits privats corporatius a l’Afganistan. La regulació de les Empreses Militars i de Seguretat Privades (EMSPs) als estats d’operació. Aquí pots descarregar la investigació completa.
L’acte de presentació s’ha emmarcat en un debat obert sobre la cultura de la guerra i la seva privatització amb la participació de persones expertes en conflictes armats i les seves conseqüències, periodistes especialitzats, membres d’organitzacions afganeses de Catalunya i ciutadania preocupada pels negocis que contractistes privats fan amb la guerra.
L’informe presenta un anàlisi basat en un estudi de cas sobre l’ús i activitats de les EMSPs en situacions de conflicte; i, en particular, es centra en com estats territorials on aquestes empreses operen, com l’Afganistan, responen al desafiament de la regulació i control d’aquests actors armats.
Segons la investigació, una de les conclusions més destacables és que una part de les EMSPs continuaran a l’Afganistan com un element armat, sobrevivint a la retirada de les forces militars estrangeres previstes pel 2014. Aquestes empreses son actors importants que perpetuen un model de societat militaritzada, que pot tenir efectes potencialment desestabilitzadors en l’escenari de transició del país.
Noves dimensions de la privatització de la guerra
Sent el màxim exponent de la guerra global contra el terrorisme, el conflicte de l’Afganistan (2001-present) és, juntament amb l’Iraq, un dels primers exemples de la privatització de la guerra contemporània. L’ús de contractistes privats en el marc de conflictes armats no és una política nova, però a l’Iraq i l’Afganistan ha adquirit noves dimensions contemporànies: no només ha augmentat dràsticament el nombre i forma, ara corporativa, sinó també el tipus de serveis que realitzen. Del 2001 al 2007 el nombre estimat de les EMSPs presents a l’Afganistan variava entre 60 i 140 empreses, amb al voltant de 18.000-28.000 efectius. A més, aquestes empreses han realitzat tot tipus de serveis militars i de seguretat. Des del transport i protecció de combois militars, la formació i entrenament de forces armades locals, i la protecció d’ambaixades i projectes de reconstrucció, fins a la desactivació de mines i l’eradicació de cultius d’opi, el suport operacional directe (inclòs el maneig de drones), serveis d’intel·ligència i tasques d’intel·ligència com l’interrogatori de presoners.
Drets humans, desconfiança i inseguretat
Els abusos comesos per contractistes també són una base substancial de l’impacte que les activitats d’aquestes empreses han tingut sobre els drets humans de la població local afganesa.
Diversos estudis d’investigació de camp van proporcionar informació fiable que mostra que, si bé els serveis de les EMSPs estan generalment vinculats a la seguretat, l’ús i les activitats de les empreses no ha donat lloc a un desenvolupament positiu en l’àmbit de la seguretat general del país. Per contra, els estudis han assenyalat que el gran nombre d’individus armats, vehicles i armes, així com els vincles entre aquestes empreses i les milícies nacionals, ha creat un sentiment de desconfiança, por i inseguretat entre la població local i envia el missatge de que la seguretat no és un bé públic, sinó un bé per als estrangers i afganesos rics.
En aquesta línia, l’estudi destaca la necessitat d’una reglamentació internacional de les EMSPs perquè serveixi per a la regulació en el moment de la seva arribada als països en guerra. Des d’una perspectiva de drets humans, això podria significar que els estats territorials tinguin un compromís real amb el compliment de les seves obligacions de protegir els drets humans i de garantir el respecte del dret humanitari sota la seva jurisdicció.
Aquesta investigació és la segona de la sèrie La privatització de la guerra finançada pel programa de cooperació internacional Barcelona Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, que va començar amb un informe en profunditat del cas d’Iraq i l’ús de mercenaris al país. Publicació que es va presentar al Grup de Treball de Nacions Unides sobre l’ús de Mercenaris a Ginebra (Suïssa) l’octubre de 2011. Ara el pots consultar i descarregar aquí.
També podeu seguir l’acte a través d’streaming al nostre canal de Bambuser o al Twitter utilitzant el hashtag #ControlPMSCs.
